Llegir fragment
Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963) escriu programes de
software des de fa més de vint anys, amb experiència tant en el sector públic com en el privat. La seva tasca
diària consisteix a dissenyar i programar en diversos llenguatges informàtics perquè els ordinadors executin,
amb precisió, les tasques i funcions que les empreses clientes requereixen.
També escriu obres de poesia i pensament, totes en forma de diàleg. D’aquestes obres, unes són els dirs (dels quals n’ha publicat fins ara vuit volums i un mosaic), petits diàlegs poètics entre un foll i un personatge anònim, que volen ser llavor per als sentits i el pensament, pels ulls del cor i els de l’enteniment. També ha publicat diàlegs d’extensió més àmplia en la seva obra Dirs de dir dient.
En aquesta obra comença una nova vessant creativa del diàleg, en la qual interactua amb la intel·ligència artificial (concretament amb l’aplicació anomenada Perplexity). Aquest llibre és un diàleg fascinant i innovador entre l’autor i la intel·ligència artificial que explora les possibilitats i els límits d’aquesta tecnologia des d’una mirada tant crítica com suggerent.
Article sobre el llibre al diari xCatalunya
També escriu obres de poesia i pensament, totes en forma de diàleg. D’aquestes obres, unes són els dirs (dels quals n’ha publicat fins ara vuit volums i un mosaic), petits diàlegs poètics entre un foll i un personatge anònim, que volen ser llavor per als sentits i el pensament, pels ulls del cor i els de l’enteniment. També ha publicat diàlegs d’extensió més àmplia en la seva obra Dirs de dir dient.
En aquesta obra comença una nova vessant creativa del diàleg, en la qual interactua amb la intel·ligència artificial (concretament amb l’aplicació anomenada Perplexity). Aquest llibre és un diàleg fascinant i innovador entre l’autor i la intel·ligència artificial que explora les possibilitats i els límits d’aquesta tecnologia des d’una mirada tant crítica com suggerent.
Article sobre el llibre al diari xCatalunya
Conversa amb la Perplexitat
Aquest llibre no només aborda la intel·ligència artificial com a tema, sinó que la converteix en part activa del procés creatiu. En comptes d'escriure sobre ella, l'autor decideix escriure amb ella. Així neix aquesta obra híbrida, que s'articula com un diàleg entre persona i màquina
Al llarg de les seves pàgines, Conversa amb la Perplexitat es desplega com una sèrie de trobades dialogades entre l'autor i una aplicació real d'intel·ligència artificial (Perplexity), que respon a preguntes, argumenta i fins i tot es permet moments d'humor, dubte i reflexió. El resultat és una lectura que combina el rigor del pensament amb la sorpresa constant d'una interlocució que no és del tot humana, però tampoc completament aliena.
És la primera vegada —que es tingui constància en la literatura catalana i possiblement més enllà— que una obra parteix d'aquesta premissa: interrogar la pròpia intel·ligència artificial sobre ella mateixa. El llibre convida el lector a presenciar una mena d'experiment intel·lectual on les preguntes fonamentals —què és la consciència? pot pensar una màquina? quin paper hi juga la creativitat?— deixen de ser simples especulacions per convertir-se en arguments compartits entre dues veus de naturalesa diferent.
D'aquesta trobada emergeix una nova forma de pensar la relació entre l'humà i la tecnologia. El format de diàleg, cuidat i ric en matisos, permet fugir tant del discurs tecnòfil naïf com del rebuig apocalíptic. L'autor, fidel al seu estil reflexiu, manté sempre viva una tensió intel·lectual entre curiositat i escepticisme, mentre la intel·ligència artificial —la Perplexitat del títol— aporta la seva pròpia lògica, inesperadament coherent i fins i tot poètica.
Una obra per al nostre temps
Vivim en una època en què la intel·ligència artificial ja no és només matèria de ciència-ficció, sinó una realitat quotidiana que influeix en la manera com llegim, escrivim i pensem. Conversa amb la Perplexitat arriba en el moment oportú per replantejar els fonaments d'aquesta convivència.
No és un assaig tècnic ni tampoc un tractat filosòfic en el sentit clàssic, sinó una obra viva, que convida a la lectura activa i a la reflexió compartida. La seva estructura dialogada recorda els antics diàlegs platònics, però amb una ironia contemporània: el deixeble i el mestre ja no són dos humans, sinó una ment orgànica i una altra de silici.
La senzillesa amb què l'autor condueix la conversa fa que qualsevol lector, sense necessitat de coneixements tècnics, pugui endinsar-se en la complexitat de les qüestions que s'hi discuteixen. El llenguatge és clar i proper, però les idees que s'hi despleguen tenen fondària i poden sacsejar més d’una convicció sobre el que vol dir pensar.
Una novetat literària amb vocació de debat
La publicació d'aquest llibre és més que un esdeveniment cultural: és una invitació al debat sobre el futur de la creació literària i del pensament. Si, tal com proposa l'autor, una intel·ligència artificial pot dialogar amb nosaltres i contribuir a generar noves idees, què vol dir realment autoria? On queden els límits entre inspiració i programació?